El Parc de Riella és un espai singular que integra l'univers poèticoplàstic de Guillem Viladot, que va des de la prosa poètica i la poesia discursiva fins a arribar a l'escultura, passant per la pintura i la poesia més experimental, visual, concreta i objectual, dins del paisatge autòcton que el va veure néixer i créixer, i que ell mateix recreà i incorporà a la seva Riella, el seu Agramunt vital, tot un món de fantasia, tan literari i alhora real.
L’itinerari del Parc, dissenyat en forma de vuit com el símbol d'infinit1, acull, d’una banda, una mostra representativa de l’obra poètica de Viladot, la qual inclou deu composicions diferents, concretament sis textos originals de l’autor, reproduïts sobre diferents faristols, i quatre recreacions en forma d’escultures urbanes dissenyades per Jaume Figuera, inspirades en dos poemes concrets i dos més de visuals. Es tracta de peces tridimensionals de gran volum, algunes de les quals conformen un mateix poema. Aquest és el cas de les cinc peces escultòriques que interpreten formalment i conceptualment el poema concret titulat Formes de vida, el poema central del Parc. Totes elles concebudes per mantenir un diàleg amb el visitant, entre l’art i el territori, la cultura i la natura, entre el camp i la ciutat, entre el contingut i el continent, que en aquest cas esdevé també contingut.
D’altra banda, el Parc aplega una selecció d’espècies naturals autòctones (actualment de plantes i més endavant també d’animals, sobretot ocells) esmentades en l’obra del poeta de Riella, com són els lliris blaus; junt amb alguns dels elements més singulars del paisatge antròpic d’aquest territori, tradicionalment marcat per la sequera, com són els recursos hídrics i les construccions de pedra seca.
1 Sembla ser que Guillem Viladot, just abans de morir, acostà les mans damunt del pit i, amb gest precís, dibuixà el símbol d'infinit amb els dits.