La idea del Parc es remunta a l’any 1998, amb motiu de la inauguració del darrer edifici de Lo Pardal, quan el director de la Companyia Teatredetics decidí incorporar l’univers poèticoplàstic de Guillem Viladot a la seva pròpia experiència teatral i traslladar-lo a l’espai públic, a l’aire lliure, amb la intenció de crear un diàleg entre els actors, públic i vianants, l’art, la poesia, l’escultura, l’arquitectura i l’espai urbà; i descobrir, a través del teatre de carrer, tot un món ocult entre fulls que per a molts era distant i invisible als seus ulls.