Riella és el nom de fantasia a partir del qual Viladot recrea l’espai mític de l’Agramunt de la seva infantesa. El mite que trobem ja en la seva obra més primerenca, més discursiva que conceptual, com Temps d'estrena (Barcelona. Selecta, 1959) o Els infants de Riella (Barcelona. Destino, 1965), totes dues incloses a la tetralogia anomenada Memòria de Riella (Barcelona. Pòrtic, 1974), que inclou també La gent i el vent i La rel del panical (fins aleshores inèdita).
"Les meves primeres obres es referien a una realitat immediata: Agramunt. Però aquesta realitat era massa evident i calia transportar-la a categoria de mite, és a dir de ficció alegòrica. En definitiva, calia establir una certa distància per objectualitzar el poble com una entitat autònoma capaç de prendre vida en un estadi dominant per al llenguatge simbòlic, propi de tota recreació de la realitat. Així va néixer el mite de Riella, una paraula procedent d'una mala lectura del topònim Riells, el poble del Montseny que era freqüentat per una catalanitat submergida." (1)
Riella és, doncs, el referent literari d’Agramunt i el seu entorn natural, que tan bé coneixia Guillem Viladot, qui sovint feia llargues passejades pel camp tot fent estada a Ca l’Isidori, el mas familiar situat en plena Serra d’Almenara, molt a prop de la seva vila natal.
(1) Una xerrada entre Lluís Pons i Guillem Viladot. Principis dels 90. (Procedent del díptic que acompanyava la visita a Lo Pardal). En aquesta entrevista de Lluís Pons, feta a principis dels anys 90, Viladot explica, entre altres coses, l'origen del mot Riella:
http://issuu.com/boek861/docs/entrevista_a_viladot